3 - L'ORIGEN DE LES PARAULES

3 - L'ORIGEN DE LES PARAULES

Politikós o Idiotikós

L'origen grec de "política" és "poli-tikós" (polis=ciutat) referit al interès en afers d'estat ja que les primeres unitats públiques foren les ciutats-estat gregues. L'arrel llatino-romana equivalent a ciutat seria "civis" (civil, civilització, etc..) Així, al origen, es denominava igual l'interès pel govern de les ciutats i les coses del estat. A qui sols s'interessava per assumptes propis se'l denominava "idio-tikós" (arrel "idio", com idioma -pròpia llengua- o idiosincràsia -pròpia manera de ser-). 

Al S.XXI l'ús de les dues paraules ha evolucionat i s'ha utilitzat de moltes maneres el que porta a confusió es en voler solucionar un greu problema (no és nou) que és el del mal govern i la corrupció econòmica.

En voler trobar solucions "definitives", amb pressa i grans accions mediàtiques, s'intenta que la "societat civil" agafi el relleu a la "societat política".
Aquest és l'oxímoron on ens volen confondre : "polis" versus "civis"

I uns dels principals promotors d'aquesta contradicció son "polítics" que ocupen llocs de govern: l'objectiu és que la "societat" vegi als "polítics" com a persones dels que un hom no se'n pot fiar (encara que la contradicció surti precisament dels "polítics"!!!).

Tornant al problema real ens n'adonem, primerament,  que cal que totes les persones interessades en la "cosa pública" entenguin que estem en una estructura d'estat amb interessos genèrics que ens afecten a, quasi, tots com són els derivats de accions econòmic-social, d'ensenyament i sanitàries.

En segon lloc hi han interessos específics (o "propis") que afecten a distintes comunitats socials de una manera més individual (col·lectivament parlant) com son la cultura, la llengua, els costums, els greuges històrics i actuals, etc ...

La tercera variable a considerar son els sentiments individuals. En l'últim segle, el desplaçaments humans per motius econòmic-laborals ha sigut ampli i quasi tots tenim arrels en comunitats properes amb altres llengües o costums. En un futur proper, diuen, hauríem de entendre com a igual a un suec, un turc, un andalús, un basc o un gallec.

I el quart criteri a considerar (i no el menys important) hi ha unes "supracomunitats" (la primera Europa, amb unions històriques i actuals) que han de ser inclosa en aquesta equació política. 

El "problema-equació" a analitzar i trobar un esboç de solució  és : 

interessos (genèrics + específics) + sentiments individuals + supracomunitats.

Tot això en un món globalitzat, interconectat i on les fronteres cauen i s'aixequen cada día! Com diria un bon amic, basc d'origen però català d'adopció: "Apa! Pela aquest préssec!!"